A Catalunya, després de les crítiques que rep d'Eugeni d'Ors i altres prohoms del noucentisme, el cinema comença a merèixer una alta atenció per part dels mitjans d'informació i també comença a ser reivindicat com a fenomen artístic des de la universitat, des de les revistes culturals o per part d'una nova generació de crítics (Sebastià Gasch, Josep Palau, Llís Montanyà, Guillem Díaz-Plaja). A més a més, els artistes vinculats amb l'avantguarda, com Josep M. Junoy, Joan Salvat Papasseit o, més tard, Salvador Dalí també s'acosten al món del cinema i el reivindiquen estèticament. I tot això en un moment de transició del mut al sonor, quan es planteja per primera vegada la possibilitat de parlar d'una cinematografia nacional catalana.
Comprar
Índex del llibre. PDF 30kb
Ressó
Cinema, modernitat i avantguarda (1920-1936). Teresa Iribarren i Donadeu.
Pintura catalana. Les Avantguardes
19 de desembre de 2019
