Aquest llibre recull un seguit de textos que vaig escriure entre juny de 2013 i gener de 2015, alguns del quals van ser publicats a la xarxa.
L’eix vertebrador és el debat sobre el paper que l’art i la cultura han de tenir en la Catalunya actual: les polítiques culturals de les administracions; les al·lèrgies que les televisions publiques i privades demostren cap a la cultura transformadora; els símptomes alarmants d’una banalització creixent; la pèrdua de valor dels protagonistes reals de l’art a favor de personatges sorgits de la indústria de l’entreteniment o del funcionariat de la política; la pèrdua de pes del periodisme cultural i de la crítica en els mitjans escrits; la paradoxa d’aquells polítics que, en el seus discursos, es refocil·len en la cultura catalana del passat, però que no fan res per a projectar-la cap al futur…
I tot això enmig d’un procés polític històric en què una part de catalans volen crear un Estat propi.
Comprar
Ressó
La veu dissident de Joan Minguet. Montse Frisach
El paisatge d’uns crims. L’acte sublim de Josep Marimon
15 de novembre de 2020
Per acabar amb el consens de l’engany
10 d'octubre de 2020
Nora Ancarola. Temps de plom i plata
16 d'abril de 2020
Pintura catalana. Les Avantguardes
19 de desembre de 2019
