Nunes. Més enllà del temps

Nunes. Més enllà del temps

14 de juliol-2 d'octubre de 2016

Arts Santa Mònica

Comissari: Joan Maria Minguet

Muntatge: Ignasi Cristià

Disseny gràfic i catàleg: Andreu Balius

José Maria Nunes (1930-2010) va ser un personatge excèntric, irreverent i entranyable alhora, artista de risc com pocs. Membre de l’Escola de Barcelona, el seu cinema optava per la radicalitat expressiva i sempre buscava l’espectador actiu, també irreverent. Un personatge de Sexperiencias (1968) diu: «A la gente le gustan los mundos falsos que les aturde, que los aliena, que los idiotiza».

Nascut a Faro (Portugal), va retratar com ningú la ciutat de Barcelona a Mañana (1957), Noche de vino tinto (1966) i Biotaxia (1968), i va continuar fidel al compromís del risc fins als seus darrers films, fets en format digital: Amigogima (2002), A la soledat (2008) i Res publica (2010).

«Tot està passant sempre, tot passa ara mateix», solia repetir a les seves presentacions. I és cert: el seu pensament i el seu cinema estan més vius que mai. Nunes és aquí, més enllà del temps. En l’exposició explorarem la veu del creador en dues direccions: d’una banda, les essències del seu cinema, recuperant els fragments més decisius de la seva aposta estètica pel desacord, els plans i les seqüències que ensenyen la seva objecció al pur entreteniment; d’una altra banda, recuperarem el seu pensament, el seu anarquisme humanista, les seves declaracions sempre raonades però aparentment intempestives sobre la realitat social, sobre l’individu.

L’any 1983, en un programa per a la televisió alemanya, Nunes declarava aïrat: «... este país solamente tiene una posibilidad de recuperarse: la indignación. La gente que todavía sea capaz de indignarse contra lo que está sucediendo... ». Molt abans del moviment dels indignats, Nunes ja proclamava la indestriable necessitat de la llibertat de l’individu.

Cineasta, pensador, activista irrefrenable a la Barcelona d’abans i, més enllà del temps, a la d’ara. A través de les seves pel·lícules i d’enregistraments inèdits, rescatarem la seva veu, tan necessària en aquest present convuls.

Paral·lelament a l’exposició, editarem un volum on diversos autors s’aproximaran al cineasta, al seu pensament, a la política, a Barcelona... Aquest mateix volum haurà d’incorporar algunes de les seves pel·lícules en format domèstic perquè la seva veu s’expandeixi. I establirem col·laboracions amb la Filmoteca de Catalunya per continuar parlant de la seva obra intemporal.

Nunes deia que una pel·lícula no és millor pel fet d’aconseguir una gran quantitat de públic, «al contrari, l’aglomeració de persones em sembla una grolleria, una vulgaritat». El projecte «Nunes, més enllà del temps» ha de recuperar la seva insòlita dissidència.